diumenge, 28 de setembre del 2014

1-L'esperança

Esperança:

Des de el 2008 fins ara vivim immersos en una crisi, la crisi  té dues vessants (cares), una és l'econòmica (pèrdua treball, retallades socials, desnonaments...) tot aixó és constatable, però la crisi té una altre cara que és constatable, però la crisi té una altre cara que és una certa desesperança. La desesperança agreuja la crisi.
Una persona que no té esperança és una persona que es resigna i no lluita. L'esperança no és creure en irrealitats, és creure en el futur, es relaciona amb valors com: esforç, perseverança, valentía i llibertat.

Cites Clàssiques:

-L'esperança és l'únic bé comú a tots els homes; els qui ho han perdut tot  encara la poseeixen (Tales de Millet)

-L'esperança és el somni de l'home despert (Aristòtil)

-Mentre hi ha vida hi ha esperança (Teòcrit)

-Un vaixell no hauria de navegar només amb una àncora, ni la vida amb una solo esperança (Epictet)

Canço Txarango: Esperança

https://www.youtube.com/watch?v=d3PIfJjTFCs

2 comentaris:

  1. Jo crec que l'esperança és un sentiment que no s'ha de perdre mai perquè sense esperança no pots creure mai en res.

    ResponElimina
  2. Jo crec que l'esperança té una finalitat que no s'ha de perdre mentres vivim perquè si nó és com si no et volguessis superar i si tinc un problema enfrontar-li cara i no deixar-me derrotar, perquè si nó perds l'esperança

    ResponElimina